La denominaven la pinot noir de la Mediterrània. Al segle XX, era una de les varietats més proliferes de tot Catalunya, dominant sobre altres clons tant abans com després de la fil·loxera. No obstant això, cap al final del segle, tan sols pervivien 250 hectàrees, quedant eclipsada per altres varietats foranes, de major rendiment i menys complexitat en el procés de vinificació. Ara, la sumoll es recupera gràcies als enòlegs, com Oriol Artigas.
Des de la D.O. Alella, al nord de Barcelona, aquest jove viticultor crea vins on l'essència del seu territori queda reflectida. A la maresma, situat entre la costa mediterrània i les comarques del Barcelonès i La Selva, Oriol Artigas compagina la seva tasca docent amb el conreu de 12 hectàrees de vinyes antigues (d'entre 15 i 28 anys), sobre sòls de sorra granítica. En aquest terreny, es recuperen i prosperen varietats autòctones de la regió, -algunes ja gairebé desaparegudes-, com la merlot, garnatxa negra, syrah, mataró (monastrell) i sumoll. Sota un clima mediterrani, amb pràctiques orgàniques -i la mínima intervenció possible-, des d'aquí neix el vi negre Oriol Artigas El Rall.
La verema es realitza manualment, entre els 160-350 metres d'altitud. A la seva arribada al celler, els raïms són desrapats i sotmesos a una maceració de 4 dies, on romandran en contacte amb les pells. D'aquí passen directament al premsat, on s'obtindrà el most que serà fermentat per llevats autòctons. El toc final de Oriol Artigas El Rall vindrà de l'envelliment, que es dividirà en dues parts: la majoria (un 80%) romandrà durant 7 mesos en dipòsits d'acer inoxidable; la resta (un 20%), reposarà 6 mesos en bótes de roure usades. Després de l'assemblatge final, Oriol Artigas El Rall no serà clarificat, ni estabilitzat, ni filtrat.
La D.O. Alella en la seva expressió més autèntica.