Hi ha figures que transformen el vi per sempre. Una d'elles va ser Jules Chauvet, pioner del vi natural, qui amb els seus quaderns, paciència i passió, va inspirar generacions senceres de joves intrèpids. Gent que creu en un vi més lliure, més real, més proper. Persones com Andrew i Emma Nielsen, creadors de Le Grappin.
Le Grappin va néixer el 2011 amb una idea clara: donar veu a les vinyes oblidades de Borgonya. Andrew venia de treballar amb alguns dels grans del pinot noir i el chardonnay a Califòrnia, Central Otago, la Vall del Yarra i, és clar, Borgonya. Però el seu objectiu no era seguir la corrent, sinó cercar l'autèntic on ningú mirava.
Però això no és tot, Un avez redescobreix vinyes apartades de la Borgonya, amplia territori amb una línia més fresca i desenfadada, Du Grappin, elaborada amb raïms del Beaujolais, el Mâconnais i el Roine.
Un gran exemple és Du Grappin Saint-Amour, un gamay que neix al lloc anomenat La Grande Charrière, sobre sòls de granit al·luvial, esquist i argila. Un terroir que regala intensitat aromàtica i estructura i que els Nielsen saben mantenir intacte gràcies al seu enfocament artesanal al celler.
Per a la vinificació, s'inspiren directament en les notes de fermentació de Chauvet de 1972. Els raïms, collits a mà, es col·loquen sencers al dipòsit, sense ser aixafats, bombejats ni remoguts. Durant tres setmanes, el vi fermenta de manera natural en el que Chauvet va denominar fermentació aromàtica, un procés que busca preservar al màxim l'expressió de la fruita, la frescor i els matisos més delicats.
Un cop acabada aquesta fase, es realitza un premsat suau. El vi finalitza la seva fermentació en tanc, i a continuació passa per una criança de 20 mesos, permetent que el temps faci la seva feina sense intervencions innecessàries. Tot el procés es duu a terme amb una filosofia de mínima intervenció, evitant qualsevol clarificació o filtració abans de l'embotellat.
El resultat és Du Grappin Saint-Amour, un vi pur, vibrant, amb caràcter i sense maquillatge. Un gamay que parla amb claredat del lloc d'on prové, i del respecte amb el qual ha estat elaborat. Perquè hi ha una altra manera de fer vi. I ja no és el futur... és el present.