Boekenhoutskloof The Wolftrap Rosé

La vall de Franschhoek, a una hora de Ciutat del Cap, ha estat sempre un indret agrest. Des dels seus inicis, quan els colons holandesos van arribar a aquesta contrada, es van topar amb diverses espècies autòctones, com el lleopard que, encara avui dia (300 anys després), continua vivint i convivint amb ells. Aquest clima és el caldo de cultiu idoni per a llegendes i faules que han perdurat al llarg dels segles i que han arribat fins als nostres dies. A Boekenhoutskloof, una de les cellers de la zona, es va trobar una trampa per a llops -tot i que fins ara no s'han trobat proves que aquest animal rondés lliurement per aquests territoris-. Aquesta anècdota és la que dóna nom al rosat Boekenhoutskloof The Wolftrap Rosé.

Parlar de Boekenhoutskloof implica referir-se a un dels cellers que més ha contribuït al desenvolupament vitivinícola d'aquesta regió de Sud-àfrica en general, i del districte de Swartland en particular. Durant anys aquesta zona gairebé no era coneguda però ara, amb el pas del temps, s'ha transformat en el bressol d'alguns dels millors vins sud-africans. En concret, Boekenhoutskloof, amb Marc Kent al capdavant (com a director tècnic i soci gerent), ha estat membre actiu i fundador de diverses entitats com la Swartland Revolution, la Swartland Independent Producers Association, l'associació de Turisme de la Vall del Vi de Franschhoek o l'associació de Vignerons de Franschhoek.

Avui dia, sota una filosofia totalment orgànica, es continuen cuidant les més de 100 hectàrees que formen part d'aquesta finca, fundada el 1776, i que pren el seu nom d'un arbre indígena molt preuat per a la fabricació de mobles. Aquesta adquisició, que es va realitzar el 2009, respon al nou programa de plantació de vinyes que es porta a terme des de l'any 1993, quan es va adquirir i va rehabilitar la finca amb noves varietats com la syrah, cabernet sauvignon, cabernet franc, garnatxa, semillón i viognier.

Al celler Boekenhoutskloof The Wolftrap Rosé es vinifica seguint el mètode saignée amb el qual s'obté el most amb el propi pes del raïm (sense exercir fortes pressions). Aquest procés comença amb el raïm tint desrapat i mòlt en contacte amb les pellofes abans de la fermentació. Aquesta maceració, en la qual s'aplicaran baixes temperatures per evitar que els llevats iniciïn la seva activitat, durarà més o menys temps en funció de la intensitat de color que es vulgui extreure. En el cas de Boekenhoutskloof The Wolftrap Rosé, la cinsault, syrah i garnatxa romandran dues hores. Un cop passat aquest temps el següent pas és obtenir el most. Per això, no es premsarà el raïm, sinó que es deixarà que el most flueixi per gravetat (és el que es coneix com a sangrat). I a partir d'aquí Boekenhoutskloof The Wolftrap Rosé seguirà el camí d'un blanc jove: desfangat, fermentació en dipòsits d'acer inoxidable, filtració estèril i embotellat.

Tal com afirma l'escriptor i assagista Salman Rushdie "Les llegendes creen de vegades la realitat, i resulten més útils que els fets". Res millor que una copa de Boekenhoutskloof The Wolftrap Rosé per a concebre l'existència.