Noves anyades de vi Vega Sicília

Deja tu comentario

Després d’un temps esperant, ja podem anunciar que tenim per fi a la venda les noves anyades dels vins de Vega Sicília. El vi Vega Sicília és un d’aquells vins que traspassen la frontera de vi com a tal i passen a convertir-se en un objecte de desig. Una marca mítica, admirada i reconeguda en qualsevol racó del món vitivinícola. És dir Vega Sicília i no cal dir res més.

Vega Sicilia

Vega Sicília és un celler situat al cor de la Ribera de Duero, però és també la marca més visible d’un grup format pels cellers Alión, també a Ribera de Duero, Pintia, a Toro, i Benjamin Rothschild & Vega Sicília, un projecte compartit amb el grup Benjamin Rothschild a Rioja. Un grup de cellers amb una idea en comú: elaborar vins d’altíssima qualitat buscant l’excel·lència en cadascun dels processos.

Començant pel vi Vega Sicília a Ribera de Duero, parlarem primer d’un dels seus vins més representatius: Vega Sicília Valbuena 5ºAño en la seva nova anyada 2014, un Gran Reserva envellit durant 42 mesos en roure i que va ser puntuat fa pocs dies amb ni més ni menys que 96 punts Parker. Un vi fi, elegant, la porta d’entrada a l’univers Vega Sicília. També estrena anyada Vega Sicília Único, en la seva anyada 2009, el vi mític del celler que va ser puntuat amb 98 punts Parker recentment. Com el seu nom indica, un vi únic. Equilibrat, amable, llarg. Un vi molt especial. I finalment, el vi top del celler: Vega Sicília Único Reserva Especial Edición 2019, un vi elaborat a partir d’un cupatge de les collites 2006, 2007 i 2009 puntuat amb 95 punts Parker. Una barreja de les característiques pròpies de cada anyada a la recerca de l’essència de Vega Sicília.

Sense moure’ns de la DO Ribera de Duero, la següent parada al Grup Vega Sicília la realitzem a Alión. Un petit celler on s’elabora un únic vi del mateix nom, Alión. Ara presenten la seva nova anyada Alión 2015, puntuada recentment per Parker amb 93 punts. Un vi excel·lent amb 14 mesos de criança i un repòs d’entre 18-20 mesos en ampolla.

I de Alión marxem a Pintia, un celler a la DO Toro a on el grup Vega Sicília elabora el vi del mateix nom, Pintia, i que acaba de presentar la seva nova anyada Pintia 2014, puntuat amb 94 punts Parker. Un vi excel·lent, molt elegant i amb uns delicats tanins.

Finalment ens anem a Rioja, on Vega Sicília comparteix projecte juntament amb el conegut grup internacional Benjamin Rothschild al celler Benjamin Rothschild & Vega Sicilia. Dos únics vins, Macán i Macán Clásico, però quins dos vins! Macán Clásico ha presentat la seva anyada 2015, puntuada amb 93 punts Parker, i Macán la 2014, amb 94 punts Parker. Dos vins que representen a la perfecció el sabor faire de Rioja. Vins sedosos, vellutats, amb un gran treball d’envelliment. Perfectes per als amants de Rioja.

Esperem que gaudiu d’aquestes noves anyades de vi Vega Sicília. Però afanya’t, ja saps que alguns d’ells s’esgoten ràpidament.

Escrito en Novetats vi | Tagged , , |

Maridatge de vins

Deja tu comentario

Sempre que parlem de maridatge de vins ho fem embolicats en certa polèmica. Diguem que ens costa posar-nos d’acord en quina és la manera perfecta de maridar aquest o aquell plat. I és que, el primer que hem de pensar és que el maridatge de vins no és una ciència exacta. No són matemàtiques. No hi ha una fórmula màgica que funcioni sempre exactament igual per a tothom.

Podem resumir el maridatge de vins com un intent de recerca d’una bona combinació entre un plat i el vi que l’acompanya. Hi ha qui parla d’establir un matrimoni entre menjar i vi.
Però aquí comença el primer dilema: què vol dir combinar? De quin tipus de matrimoni parlem? Combinar vol dir harmonitzar? Combinar vol dir contrastar? Perquè hi ha matrimonis que harmonitzen, però també hi ha d’altres que són pur contrast … Bé, deixem aquest tema i centrem-nos en els vins.

maridajes

El primer que hem de pensar a l’hora de maridar els nostres plats és en establir un ordre lògic. Igual que acostumem a tenir com a entrant un plat una mica més lleuger que el plat principal, per acabar amb les postres, hauríem de fer una cosa semblant amb els vins. Per entendre’ns, no tindria cap sentit començar amb un vi negre amb molt de cos per acabar amb un vi blanc fresc i lleuger. La raó és òbvia. Del segon vi ens costaria molt percebre les seves qualitats.
Per tant, hauríem de començar el nostre menú amb un vi lleuger per acabar amb un més corpulent. De les postres, després parlem.
Un ordre genèric, de vi més lleuger a vi més corpulent, basat en la criança podria ser: vins blancs o rosats joves, vins blancs o rosats amb una mica de barrica, vins negres joves, criances, reserves i gran reserves.
I de vins de clima més fresc a vins de clima més càlid, per tant de major maduració, si tenim en compte el clima.

D’acord, ja tenim clar un ordre lògic a l’hora de quin tipus de vins servir. I ara, quins vins seleccionem? Entrem de ple en el joc del maridatge. Què volem fer? Intentar harmonitzar amb el menjar? Complementar? Contrastar?
Segur que el primer que ens ve al cap és harmonitzar plat i vi. Un exemple clar: mariscs com ostres, llagostins o gambes van perfectes amb un vi blanc sec, si pot ser amb un toc salí com els albariños o alguns altres vins blancs de Galícia. Et recomanem un clàssic com Mar de Frades, o si prefereixes estar un vi nou Leirana Albariño, un vi procedent de vinyes velles que expressa tot el caràcter d’aquesta varietat.
També podem provar amb un bon Fino o una Manzanilla, amb el clàssic sabor punyent i salí que combina a la perfecció amb el marisc. Valdespino Fino Inocente o la clásica Manzanilla La Güita poden ser bons exemples.

Els peixos poden funcionar molt bé amb blancs més complexos, amb una mica de barrica, o amb escumosos que també tinguin una mica d’envelliment. Si el peix està cuinat a la planxa, buscarem un blanc més simple, un blanc jove ens funcionarà bé. Si el plat es complica amb salses o amb altres ingredients haurem de buscar alguna cosa més complexa. Aquí entren en joc els blancs o escumosos criats en bóta. Et recomanem Ossian, un verdejo que funciona per la seda complexitat o  Dido Blanc, un blanc del Priorat amb una excel·lent criança en grans barrils. Si prefereixes un escumós, prova amb Recaredo Terrers, un Brut Nature excel·lent que et funcionarà a la perfecció.
I no puc maridar un peix amb un vi negre? Home, doncs si el que t’agraden són els negres, també pots fer-ho. Això sí, busca un vi fresc, sense massa cos, estructura, ni complexitat. Un Pinot Noir, una Garnatxa plantada en alçada o un negre gallec o canari amb influència de l’atlàntic. Vins molt lleugers i frescos que no competiran amb el peix com aquest La Bruja de Rozas.
Si vols, pots revisar aquesta entrada de fa algun temps en què et donàvem algunes idees per maridar sushi i vi.

Si parlem de carns, el primer és diferenciar entre carns blanques i carns vermelles. Per a les carns blanques ens pot funcionar un blanc o un rosat amb certa complexitat. Pots provar amb Flor de Muga Rosado, un vi elegant i delicat, que complementa molt bé amb una carn blanca.
Si anem pujant en intensitat de carn, hem d’anar pujant també en intensitat de vi. Per a una carn vermella a la planxa pot maridar molt bé un vi negre amb bóta de la Ribera de Duero com Aalto, o Muga Selección Especial Reserva, si preferim un vi de Rioja. Dos vins elegants però potents que aguantaran perfectament el gust de la carn.
Si anem a guisats de carn més complexos, amb cert protagonisme de les espècies i les salses reduïdes, estofats o carns de caça major buscarem un vi amb elegància, però que sigui complex i amb cos. Ha de ser un vi amb personalitat capaç de sobresortir entre un plat ja de per si contundent. Podries provar amb un vi de Priorat com Les Terrasses o Victorino, un vi amb tota la potència de Toro, però amb una gran finor. Si ets dels que s’atreveixen amb coses noves, podries provar a maridar amb un Amontillado com Fernando de Castilla Antique Amontillado, una d’aquelles joies que únicament es poden trobar a Jerez. No et deixarà indiferent.

Passem a les postres. Arriba el moment d’acabar el menjar i normalment ho fem amb una mica de fruita si volem refrescar, o amb alguna cosa dolça, com uns bons pastissets, o amb el que és l’indiscutible rei de les postres: la xocolata.
Si el nostre postres és a base de fruita, et proposem maridar amb un bon escumós que t’ajudi a netejar l’acidesa de la fruita. Tens més informació en aquest post sobre maridatge de postres i cava que escrivim fa un temps. Si optes per uns pastissos pots triar un bon vi dolç, que marida a la perfecció amb pastissos de crema o fins i tot de nata. Podries optar per un vi dolç de Lustau: East India Solera, un vi largo i complex o Victoria Número 2, vi dolç de la Sierra de Málaga. I si no ets massa amant dels vins dolços, et proposem tastar el Ximénez-Spinola Old Harvest, un vi dolç però sorprenentment sec alhora.
I si el teu menjar acaba amb una bona xocolata negra, la recomanació seria anar a buscar un vi complex. Un bon exemple podria ser Palo Cortado Península, un vi fi, però potent, amb una acidesa punyent molt interessant.

Per acabar anem et donarem un petit truc: el maridatge geogràfic. Si vols anar sobre segur, té tot el sentit del món combinar un menjar i un vi que vinguin de la mateixa zona. Antigament no hi havia tant transport de mercaderies i els productes que es consumien eren els productes de la zona. Els anys d’història no poden estar equivocats.

De tota manera, tot això són només unes propostes. El més interessant és que entenguis els diferents conceptes i comencis a provar. Com dèiem al principi, no hi ha una regla d’or en el maridatge de vins. Tu mateix aniràs descobrint com t’agrada maridar els teus plats. Aniràs veient que et funciona i que no et funciona. El millor és que t’animis a començar!

Escrito en Maridatges | Tagged |

Noves puntuacions Parker per a Bodegas Artadi

Deja tu comentario

Tenim un nou informe de Luis Gutiérrez, qui aquesta vegada visita Bodegas Artadi, un celler situat a Laguardia, al cor de La Rioja. Luis Gutiérrez destaca la qualitat dels vins d’aquest celler, així com l’excepcionalitat de l’anyada 2016 a Rioja.

artadi

Artadi és un dels cellers més emblemàtics de Rioja. Fa un temps ens sorpreníem amb la notícia de que prenia la decisió de sortir de la Denominació d’Origen Rioja, i ho feia argumentant una recerca de més llibertat d’elaboració i de més precisió a l’hora de catalogar els seus vins. Segons defensen des d’Artadi el concepte “Rioja” és massa ampli, intentant englobar vins d’una zona tan gran, amb tan dispars conceptes d’elaboració i tan diferents qualitats.
I és que els vins de Bodegas Artadi volen posar l’accent en el territori i en la seva particularitat, donant més rellevància a una personalitat pròpia forjada durant anys.

A més de a Rioja, Artadi elabora també a Alacant i a Navarra. A Alacant sota el nom d’El Sequé, a partir de raïms de la varietat Monastrell ia Navarra sota Artazu, principalment a partir de raïms de la varietat Garnatxa.

En el seu informe, Luis Gutierrez destaca la gran anyada 2016 a Rioja. Una anyada excepcional, de les millors que es recorden.
Pel que fa a les puntuacions Parker atorgades als vins d’Artadi, destacar els 99 punts d’Artadi Viña el Pisón 2016. Els 97 i 95-96 per a les anyades 2016 i 2017 respectivament d’Artadi El Carretil, anyades que esperem tenir molt aviat a la venda. Els 94 punts per l’anyada 2016 de l’Artadi Valdeginés.

Fora de Rioja, fer esment als 93 punts obtinguts per l’anyada 2016 d’El Sequé, vi elaborat per Artadi a Alacant, o els 94+ de l’anyada 2016 de Santa Cruz de Artazu, elaborat a Navarra i molt aviat a la venda a Decántalo.

Amb aquestes puntuacions, Bodegas Artadi veu reforçada la seva idea de buscar la particularitat del territori en els seus vins. Vins amb personalitat, amb matisos. Vins que no han passat desapercebuts per a la Guia Parker, un dels referents mundials pel que fa a la crítica de vi. Haurem d’estar molt atents a l’evolució dels vins d’aquest celler.

Escrito en Parker | Tagged , , , |

La influència dels diferents sòls en el vi: La Pissarra

Deja tu comentario

Seguim amb el segon capítol de la influència del sòl en el vi, després d’haver parlat sobre la influència del granit, aquest cop ens concentrem en els sòls de Pissarra.

pizarra

Els sòls de pissarra tenen un origen metamòrfic, és a dir, provenen principalment d’argiles sedimentades (gra fi) i compactades a causa de les altes temperatures sofertes en el transcurs del temps, formant fines làmines o capes. El seu color sempre tendeix a ser fosc, generalment blavós però també existeixen pissarres amb colors vermellosos.

Les característiques generals d’aquest tipus de sòls és que són molt pobres en matèria orgànica, no retenen l’aigua i no es refreden d’una manera tan fàcil durant la nit. Com que no tenen gaire nutrients, ni aigua, les arrels penetren entre les làmines per poder absorbir les seves necessitats. El contacte amb la matèria inorgànica és molt més gran, d’aquí prové aquest famós aroma mineral.

A Espanya tenim diverses zones on els sòls de pissarra són presents. Una de les més famoses és el Priorat, on és majoritària i es denomina Llicorella. És una regió on el clima mediterrani influeix de gran manera i la falta d’aigua i la calor aguditzen les dues debilitats d’aquest tipus de sòl. Així doncs, en aquesta zona es produeixen vins amb bastant cos, profunditat i sensació mineral, a causa de la barreja d’aquests dos factors, terra i clima. Aquí, els grans exponents han estat els de la ja famosa revolució que va tenir lloc anys enrere. Elaboradors vinguts d’altres zones van demostrar que la raça que confereix aquest territori es podia domar i convertir-los en vins de talla mundial. Clos Mogador, Clos Martinet, Clos Erasmus i Dofí. Avui dia també s’han unit magnífics representants com Mas Doix, Ester Nin o Vall Llach.

La zona de Valdeorras també té una gran influència de la pissarra. Aquí la famosa varietat de raïm godello es nodreix de totes les bondats de la pissarra, com a la llunyana i famosa regió alemanya del Rhin i els seus excel·lents rieslings. Uns dels màxims representants del territori són Rafael Palacios i Telmo Rodríguez, tots dos treuen el màxim treuen el máxim rendiment elaborant grans vins com As Sortes i Branco de Santa Cruz.

El Bierzo té una part important sobre pissarra, i una subzona en particular està sent reanomenada amb l’enorma tasca de Ricardo Pérez Palacios i el seu oncle Álvaro Palacios. Corullón i els seus diferents paratges estan posant al Bierzo al mapa vitivinícola mundial. Las Lamas, Moncerbal i com no, La Faraona, ja tenen un lloc entre els grans vins fins del planeta. Caràcter diferent en cada anyada, fragants, minerals i complexos.

Altres zones on podem trobar la pissarra son:
Cebreros: La recentment creada DOP Cebreros conrea Garnatxes i Albillos sobre aquest tipus de sòls. Soto y Manrique està elaborant molt bons vins aptes per a totes les butxaques. El gran vi de la zona és el Reventón de Daniel Landi, aquí la pissarra i la garnatxa es fonen a la perfecció i ens ofereixen la part més terrenal i més saborosa dels seus vins.
Ribeira Sacra: a la subzona del canó del riu Sil, el celler Algueira és un bon exponent en aquesta regió..
Empordà: la brisa marina tempera el clima mediterrani i el sòl pissarrós a què està sotmès alguna subzona de l’Empordà. Comabruna d’Espelt, elaborat amb la varietat carinyena, és un bon exemple.

Així que, per als amants dels vins una mica més estructurats i terrenals la pissarra és un dels sòls preferits. A gaudir!

Escrito en Curiositats | Tagged , , , , , , , |

Puntuacions Parker 2018 : Aragó, Gredos i Navarra.

Deja tu comentario

Amb el final de l’any 2018 Robert Parker va publicar el seu últim informe sobre les garnatxes d’Aragó, Gredos i Navarra. Tres zones on aquesta varietat és originària i està donant el millor de si. Així ho demostren els 100 punts atorgats a Rumbo al Norte 2016 del celler Comando G a Gredos. L’estil més refinat que estan adquirint els vins elaborats amb aquesta varietat els arriba a equiparar a la Pinot Noir de climes mediterranis.

Gredos 1

Aragó

A les diferents DOs que abasta aquesta regió Luis Gutiérrez hi veu un canvi significatiu en l’estil de vins produïts, dels vins sobremaduros i estructurats s’està passant a vins més equilibrats. Els cellers que destaca són Bodegas Frontonio a Valdejalón, amb un salt qualitatiu important respecte a l’últim informe. El Escocés Volante a Calatayud i Cuevas de Arom a Campo de Borja.

Gredos

Aquesta regió encara segueix sent part de diferents comunitats i DOs i en realitat podria formar una única Denominació. Entre elles es troba la recentment estrenada Cebreros, en aquesta denominació Luis anomena Soto i Manrique, que ha adquirit la cooperativa de Cebreros per elaborar els seus diferents vins com el Naranjas Azules Garnacha 2017 amb 92 punts. Al mateix Cebreros ressalta també Viñedos del Jorco, amb una imatge renovada i una nova gamma orientada cap als vins de paratge.

Amb unes molt bones puntuacions també es troba el celler de Bernabeleva, any rere any elaborant vins més precisos i lleugers. Els seus vins de parcel·la com el Garnacha de Viña Bonita 2016 amb 96 punts donen fe d’això.

El celler Marañones també es fa un lloc entre els cellers més excel·lents de la zona de Gredos. La seva punta de la piràmide Peña Caballera 2016 ha obtingut 96 punts i el seu blanc d’Albillo Pies Descalzos 2017, 93 punts.

Però la notícia majúscula de la zona de Gredos ha estat els 100 punts obtinguts per Rumbo al Norte 2016 de Comando G. Una de les vinyes més colpidores de la península, situada sobre un paratge marcià envoltat de roques de granit i assentat sobre sorra de granit descompost. Tampoc es queden curts els altres “Grand Crus” del celler com Tumba del Rey Moro amb 97 punts o amb els que sota l’etiqueta de Daniel Landi Viticultor s’embotellen Las Iruelas 2016 amb 96 punts. També cal destacar el seu vi de poble La Bruja de Rozas 2016 amb 93.

Navarra

D’aquesta denominació Luis Gutiérrez destaca en aquest informe tres cellers: Domaine de Lupier; el projecte d’Artadi a la zona d’Artazu i Viña Zorzal. A Artazu ha vist un canvi d’estil en l’elaboració on ha passat d’un estil més sobremadur a tenir un estil més definit, així ho demostra els 94 punts de Santa Cruz de Artazu.

Dins de Navarra la millora més gran l’ha trobat a Viña Zorzal, els seus vins monovarietals com el Viña Zorzal Graciano 2016 que ha obtingut 90 punts o el vi que més li ha cridat l’atenció Viña Zorzal Malayeto 2016 amb 94 punts, com diu Lluís, un vi per comprar per caixes.

I així conclou l’últim informe de l’any 2018 de Luis Gutiérrez per Wine Advocate. Una bomba que posa a les Garnatxes espanyoles en la cúspide de la piràmide dels grans vins del món. Bravo!

Escrito en Parker | Tagged , , , , , , |

Vins per a regalar aquest Nadal.

Deja tu comentario

Us volem donar uns consells perquè pugueu encertar amb els regals nadalencs si voleu regalar vi. Per a això us presentem diferents perfils de persones depenent del que solen beure habitualment, tot seguit proposem diversos vins per a poder sorprendre’ls sent fidels als seus gustos.

REGALAR

Consumidors de Rioja clàssics: Les persones que solen beure aquest tipus de vins els agraden els subtils aromes terciaris de l’envelliment reposat i el seu excel·lent buquet. Per a un regal infal·lible dins d’aquesta categoria tenim Castillo de Ygay Gran Reserva. Marqués de Murrieta és un celler llegendari fora del cercle del barri de l’estació, amb una impressionant finca de 300 hectàrees d’on es selecciona la millor i més vella vinya, a la qual una vinificació tradicional en bótes de 225 durant més de 2 anys li proporciona aquests aromes tan enyorats per aquest tipus de consumidors. Un regalàs en tota regla.

Consumidors de Ribera de Duero: Per als amants dels vins amb cos i tanins ferms aquesta D.O. sempre és una bona elecció. Els sòls argilosos, la varietat tinto fino juntament amb una criança en bótes esculpeixen vins robustos en aquesta zona. Últimament estan sortint joves elaboradors amb ganes de representar aquestes contrades. Per això us proposem Dominio de Es Viñas Viejas de Soria. Una zona encara no molt coneguda a la província de Sòria dins el paratge de Atauta, format per vinyes velles i transformat per Bertrand Sourdais, donen com a resultat un dels vins de Ribera més sorprenents del moment.

Consumidors de vins d’alta expressió: Per a la gent que li agraden els vins concentrats, especiats i poderosos, teniu una oportunitat de luxe de regalar Muga Aro. Un vi que només s’elabora en grans anyades com va ser el 2010 i ara en aquest 2015. Una minuciosa selecció en vinya triant els raïms un per un amb una posterior vinificació per treure-li tot el múscul al fruit fan la resta. Un grandíssim regal.

Consumidors inquiets: Aquest regal va dirigit a persones que només entrar en un restaurant, els encanta rebuscar en la carta de vins a la recerca de novetats per delectar al seu paladar. Bernabeleva Carril del Rey és el seu vi, una garnatxa elaborada a la zona de Gredos per Marc Isart per Bernabeleva. Un gran vi amb una fruitositat, floralitat, lleugeresa i profunditat, capaç d’emocionar al més inquiet.

Consumidors “Trendy”: Aquí us portem el regal perfecte per a persones que van buscant les últimes tendències pel que fa al menjar i el beure. Una moda que ha vingut per quedar-se és la dels vins naturals. Vins que estan triomfant en els millors restaurants i bars de vins del món. Us hem triat La Llopetera d’Escoda Sanahuja, un viticultor que fa molts anys que elabora d’aquesta manera, un visionari a les nostres terres. Un dels vins de Pinot Noir més fins de les nostres contrades. No defrauda.

Consumidors que es deixen prescriure: Aquest últim apartat el deixem per a la gent que li agrada estar informada sobre els millors vins, puntuats per prescriptors del vi. Aquí us deixem una de les grans joies puntuades per Luis Gutiérrez per a Parker. Clos Erasmus 2013 en una de les seves grans anyades li ha atorgat 100 punts. Un regal d’aquests que farà plorar a l’afortunat.

Així que ja sabeu, per a les persones que s’ho han guanyat aquí teniu grans regals. Gaudiu-los!

Escrito en Actualitat | Tagged , , , |

Vins clàssics de Rioja, el “Barrio de la Estación”

Deja tu comentario

A l’entrada del bloc vins clàssics vs moderns hem parlat dels diferents perfils que pot adquirir un vi depenent de la manera en la qual s’elabora. Entre aquestes dues grans classificacions podem anomenar un perfil de vi clàssic o modern, en una de les regions on es poden diferenciar aquests perfils és, vins de Rioja. On l’arribada del ferrocarril va marcar una fita important en l’esdevenir de la regió.

Abans dels començaments de la D.O., el nucli important on s’elaborava vi de qualitat era al “Barrio de la Estación” d’Haro. Això va succeir a causa de l’arribada del tren a aquesta localitat i la facilitat que va suposar arribar a aquesta zona, de característiques similars a les de Bordeus. En 1859 després que l’oïdi va arrasar la collita i posteriorment la fil·loxera, els cellers francesos van començar a comprar vi a la zona i posteriorment a elaborar-hi. En 1877 D. Rafael López d’Heredia va construir el celler propi situat a escassos metres de l’estació. Posteriorment el 1879 CVNE, el 1890 Gómez Cruzado i la Rioja Alta i el 1901 Bodegas Bilbaínas, també van establir els seus cellers prop de l’estació. Després que la fil·loxera arribés a terres de La Rioja es va crear Muga el 1932 i finalment Roda ja en temps de l’enologia moderna a 1987.

Així van formar un compendi de cellers que se singularitzen per les elaboracions més clàssiques que van ser apreses pels bodeguers francesos. Llargues criances en bótes on l’estabilització del vi es realitza de manera natural amb el pas del temps, atorgant al vi uns colors subtilment teula, aromes terciaris i lleugerament especiats i una boca elegant i complexa. Grans vins marca Rioja.

Aquí us deixem diversos vins clàssics representatius:

Viña Tondonia Blanco Reserva: un vi que actualment està causant furor i durant molts anys va ser incomprès. Avui en dia s’ha convertit en un vi de culte. Elaborat principalment amb la varietat Viura i criat durant 6 anys en bótes velles de 225 litres, les seves característiques principals són la complexitat atorgada per la lenta oxidació i la gran vivacitat que manté amb el pas del temps.

Rioja Alta 904 Gran Reserva: un dels estendards de la vinificació clàssica és aquest 904, durant 4 anys roman en bótes amb continus trasbalsos per anar netejant el vi. Un vi elegant, amb un clar domini de les aromes terciaris i amb una enorme capacitat de guarda.

Cune Imperial Gran Reserva: aquest vi representa l’estil més antic del celler. Elaborat a partir de vinyes procedents de les diferents subzones que s’acoblen a la perfecció per suportar 2 anys en bóta i 4 anys en ampolla abans de sortir al mercat. Un vi amb un caràcter una mica més afruitat que els seus veïns però que preserva aquesta finor pròpia dels vins fins de la zona.

Muga Prado Enea: Muga va arribar una mica més tard que els seus veïns, però es va adaptar perfectament a la manera d’elaborar que tenien els cellers propers. Un gran vi que any rere any guanya en finor, un estil clàssic i alhora molt Borgonyó. Aromes terciaris i lleugerament afruitats que proporcionen una excel·lent complexitat al vi.

Escrito en Elaboració del vi | Tagged , , , , , |

Visitem el El Salón De Los Mejores Vinos De España 2018, Guía Peñín

Deja tu comentario

Com us vàrem avançar l’any passat, hem tornat a visitar el Saló organitzat per la Guia en la seva XIX edició per a vins puntuats per Peñín. Cita ineludible dels cellers de referència del panorama vitivinícola espanyol i dels màxims representants del món del vi. Un cop més, l’esdeveniment va ser un èxit de públic assistent i d’unió de professionals.

penin-2018

En aquesta ocasió vàrem poder seguir gaudint dels vins de sempre i, el que més ens agrada, descobrir nous cellers i vins que anirem incorporant progressivament al nostre catàleg. Entre d’altres, destaquem:

Artuke: Artuke segueix superant-se any rere any. Han introduït tres vins nous, de dos finques diferents, que s’incorporen a la gamma de Fincas los Locos. Els seus noms són “La Condenada”, “El Escodallero” i “Las Mañas”, en els quals preval el raïm tempranillo, els tres s’expressen de manera diferent, encara que tenen un denominador comú, la seva finor.

Bernabeleva: Impressionant el repertori de vins, tant blancs com negres, que ens proposa l’anyada 2016 de Bernabeleva. Fins, lleugers i plens de matisos. Entre els blancs destaca el seu “Navaherreros Blanco de Bernabeleva” i en negres, “Carril del Rey” per la seva complexitat fluida.

Bodega Contador: Benjamín Romeo segueix apostant per vins concentrats, encara que cada vegada els tanins són més amables en la seva joventut; així ho demostra la segona anyada al mercat els seus “Colecciones”. “El Predicador”, la seva entrada de gamma, està inclòs en aquesta nova filosofia del celler, donant com a resultat un vi amb volum però sense perdre el glop llarg.

Compañia de vinos Telmo Rodríguez: Teníem ganes de comprovar l’evolució de les parcel·les de Telmo Rodríguez a la Rioja. És un celler que es transforma (cap a molt millor) any rere any. No ens va defraudar amb la segona anyada de les seves noves parcel·les: Tagüernega, La Estrada i El Velado, que han guanyat en qualitat i precisió.

Dominio del Águila: Sempre és un plaer tornar a tastar els grans vins d’aquest celler. Per al seu vi “Peña Salada 2012” s’augura una gran capacitat de guarda. També destaquem el clarete “Picaro del Águila 2015” per la seva estructura i profunditat.

Díez Caballero: Un petit celler situat en el Ciego que teníem ganes de tastar i que no ens va defraudar. Vins de criança i reserva elaborats d’una manera clàssica amb un gran respecte per destacar la fruita. El podràs ttastar pròximament a Decántalo.

Hacienda Solano: Celler acabat d’incorporar al catàleg de Decántalo. Toni Sarrión, enòleg de Mustiguillo, assessora també en l’elaboració dels seus vins. Aquí implanta la seva personalitat, sempre respectant la fruita més que la criança.

Hacienda el Ternero: Celler, situat a la part burgalesa de la Rioja, destaca pels seus “crianzas” i “reservas” lleugers. El vi crianza és un del més frescos de la regió.

Fento wines & Zárate: Aquest celler no té límits i així ho demostren anyada rere anyada. En aquesta edició ens ha impressionat “Carralcoba 2016” per la seva rectitud, profunditat i salinitat.

Soto Manrique: Situada a Cebreros, Àvila, elabora una garnatxa molt gustosa a un preu imbatible (què més es pot demanar). Com a novetat, aquest any ha creat un albillo molt fresc i bevible.

Terra d’Uro: Celler pertanyent a la Denominació d’Origen Toro és una de les nostres favorites de la DO. Manté l’equilibri en una regió on els vins acostumen a tenir una alta concentració. “Finca la Rana” és fidel a aquest estil, manté el punt òptim d’estructura acompanyat de notes especiades.

Marqués de Murrieta: Celler imprescindible de Rioja, tal com ho testifiquen els seus grans vins. Des del seu reserva fins al seu “Castillo de Ygay”, tots plens de tipicitat i territori.

Suertes del Marqués: Les noves anyades que vam poder tastar demostren el camí cap a vins més oberts, fluids i profunds. El seu vi blanc “El Trenzado” així ho demostra.

Un plaer, un any més, haver estat convidats a aquesta cita ineludible del vi espanyol. Fins a l’any que ve!

Escrito en Actualitat | Tagged , |

Puntuació vins: Qui és qui?

Deja tu comentario

A Decántalo hem introduït diverses puntuacions noves per poder reflectir els diferents criteris de les principals figures prescriptores mundials. Us presentem les persones que estan darrere d’aquestes puntuacions i les seves diferents maneres de reflectir els punts.

puntuaciones

 

Vins puntuats per Parker: Robert Parker Jr es va convertir en l’home més influent en el món del vi escrivint la publicació The Wine Advocate des de la seva localitat natal de Maryland. Des de casa seva va aconseguir rebatre els grans crítics de l’època que l’anyada 1982 a Bordeus va ser una de les més grans dels últims temps. Des de llavors ha aconseguit una reputació mundial on les seves puntuacions han aconseguit prescriure a milions de consumidors i fins i tot als elaboradors de vi, adequant els vins als gustos personals de Robert Parker Jr. Avui dia la persona encarregada de tastar els vins espanyols és Luís Gutiérrez, un gran coneixedor de les diferents zones vitivinícoles i una persona a qui li agrada veure en primera persona les vinyes i conèixer a les persones que estan darrere de cada un d’ells.

De 96 a 100: Un vi extraordinari, profund i complex, que conserva els atributs clàssics de la zona.
De 90 a 95: Un vi amb una complexitat excepcional i caràcter.
De 80 a 90: Des dels 80 seria un nivell de vi mitjà fins al 89 que seria un vi molt bo.

Vins puntuats per Suckling: James Suckling és originari de Los Angeles, l’any 1981, en els inicis de Wine Spectator va ser col·laborador de l’editorial. A causa de l’expansió de la revista es va traslladar a Europa, on va ser l’encarregat de tots els tastos en l’àmbit europeu. Des de llavors ha tingut una relació estreta amb tots els productors europeus. Estima que ha tastat a cegues més de 200.000 vins en tota la seva carrera. El 2010 va optar per muntar la seva pròpia publicació www.jamessuckling.com i ara té un ampli equip de col·laboradors que aconsegueixen abastant les zones d’elaboració més famoses de tot el món, entre elles Espanya.
Les seves puntuacions també es concedeixen respecte al mètode americà dels 100 punts. On els construeix des d’aquests paràmetres. Color 15; Aromes 25; Estructura en boca 25, valoració global del vi 35.

Vins puntuats per Peñin: José Peñín ha estat el pioner prescrivint els vins espanyols des de fa més de 25 anys. Un extens historial de tasts que ens ha descobert moltíssims vins a aficionats i professionals. L’escala de puntuació és similar a la puntuació americana, puntuant sobre 100

De 95 a 100: Valoració positiva en tots els sentits i amb intensitat excepcional.
De 90 a 94: Vi amb valors similars als excepcionals però amb menor intensitat i matisos.
De 85 a 89: Destaca matisos del seu tipus i zona vinícola.
De 80 a 84: Vi amb matisos mínims al seu tipus i zona vinícola.
De 70 a 79: No presenta cap factor destacable.
De 60 a 69: S’observen matisos que poden tenir defectes.
De 50 a 59: Ampolla defectuosa.

Vins puntuats per Decanter: és una publicació britànica fundada el 1975, l’editorial sobre vins més antiga del país. La seva expansió no ha parat de créixer i avui dia es publica en més de 90 països.
Des de 1991 la revista també pot ser llegida a la seva pàgina web https://www.decanter.com/ essent una de les més visitades del planeta. Les seves qualificacions es puntuen sobre 100 i el tradueixen en diferents medalles.

De 98 a 100: Vi excepcional – Medalla d’or
De 95 a 97: Vi excel·lent – Medalla d’or
De 90 a 94: Vi altament recomanable – Medalla de Plata
De 86 a 89: VI recomanable – Medalla de bronze
De 80 a 85: Vi elogiat

Vins puntuats per Tim Aktin: Aquest britànic, periodista i Master of Wine, és un dels prescriptors més influents del mercat anglès i un dels co-presidents d’International Wine Challenge, un dels concursos mundials més prestigiosos mitjançant el mètode de tast a cegues . Escriu publicacions per a importants editorials com Decanter o Drink Business. Els paràmetres de puntuació són similars als de Decanter.

I finalment el nostre sistema de puntuació de punts que us ho expliquem en un anterior post i que aquí el rescatem.

Escrito en Actualitat | Tagged , , , , , , |

La decantació

Deja tu comentario

La decantació és l’acció de separar els líquids dels sòlids. Descrit així sembla que sigui una operació senzilla i mecànica, però si parlem de la decantació en el món del vi, parlem gairebé d’un art.

La decantació en el vi es tracta bàsicament traslladar el vi de l’interior de l’ampolla a un altre recipient, en aquest cas al decantador. A partir d’aquí podem trobar diferents tipus de decantació segons l’objectiu d’aquesta, i per això hi ha molts tipus de decantadors creats exclusivament per facilitar aquesta operació.

La decantació clàssica té com a objectiu separar els pòsits que han pogut formar-se en aquells vins més vells que fa molt temps que estan a l’ampolla, per a això utilitzarem un decantador de coll estret i base àmplia, de manera que el vi llisqui delicadament pel coll i quan arribi a la base descansi tranquil·lament i comenci a respirar, mostrant totes les seves virtuts que havien estat tant de temps tancades. Un decantador ideal per a aquest tipus de decantacions és el Decantador Riedel Ultra, de formes acadèmiques és el decantador que fan servir els grans sommeliers.

Un altre tipus de decantació seria la que necessiten els vins joves amb cos i els vins naturals reduïts, que des d’un principi es mostren austers i poc expressius. Aquí el Decantador Riedel Cabernet és ideal per a aquest tipus de vins, amb el seu sobri disseny, obertura i base àmplia permeten transvasar el vi amb energia, provocant l’oxigenació necessària, suavitzant alhora la seva tanicitat i permetent mostrar tot el seu caràcter i personalitat.

Hi ha altres tipus de vi que necessiten una suau decantació per obrir-se i expressar tot el seu caràcter, com els vins blancs i els vins escumosos amb llargues criances. Per a aquesta tasca el decantador perfecte és el Riedel Cornetto Single, d’elegant coll i formes ondulades, en ell, el vi llisca amb delicadesa fins a arribar a la base on respira de forma reposada. Aquí cada vi es pren el seu temps per mostrar tota la seva personalitat.

A tot això cal tenir en compte també els temps de decantació, per exemple, per a vins vells i vins amb una llarga criança necessitarem més temps de repòs que per als vins joves amb cos i els vins que mostrin algun tipus de reducció.

Aquí pots veure els diferents tipus de decantadors que tenim a la venda.
Segur que trobes el teu :)

Escrito en tast | Tagged , , , , , |