Méntrida
<< Enrera
Varietats de raïm
Cellers
Enclavada al nord de la província de Toledo, a la submeseta sud castellana, pertany a la Comunitat Autònoma de Castilla La Mancha. Limitada al nord amb Àvila i Madrid, al sud amb Toledo, a l'est amb el Tajo i la zona de Sagra ia l'oest amb Talavera de la Reina, està integrada per 51 termes municipals, pertanyents a les comarques de Talavera, Torrijos i Sagra - Toledo. El clima és mediterrani continental sec i extremat, amb una important oscil lació tèrmica entre les estacions i una escassa pluviometria (entre 300-450 mm.). La seva altitud està compresa entre els 400 i els 600 metres, encara que en alguns municipis de la Serra de Sant Vicent s'assoleixen els 800 metres sobre el nivell del mar. Pel que fa als sòls es classifiquen com a terrenys sorra-argilós. Història La comarca que avui en dia qualifica la Denominació d'Origen Méntrida va ser concedida com a regal durant l'Edat Mitjana a determinats senyorius jurisdiccionals que es van encarregar de governar i repoblar. Aquestes famílies feudals van ser, a poc a poc, donant cartes pobles als seus veïns, cartes en les quals es delimitaven les terres que havien de ser dedicades a les vinyes, moltes d'elles unides al cultiu de l'olivera. Així neix la tradició vitivinícola de la zona, que no es veu regulada fins a 1976. La Denominació d'Origen El Consell Regulador de la Denominació d'Origen Méntrida neix arran de la creació de la DO el 1976, i bona part del nom Méntrida, ho devem a les gestions que va realitzar D. Félix Arranz, encarregant-se des d'aquest moment de la defensa dels vins emparats per la denominació així com de la seva promoció i publicitat. La darrera modificació s'ha produït l'abril del 2000, en la qual s'han inclòs varietats negres com Cabernet Sauvignon, Merlot i Syrah i varietats blanques com Albillo, Viura, Macabeu, Sauvignon Blanc i Chardonnay. A aquestes se sumen les ja tradicionals Garnatxa i Cencibel. En l'actualitat s'han registrat 13.022 hectàrees de vinya amb un total de 2.300 viticultors i 42 cellers.

