Conca de Barberà

La zona de la Conca de Barberà se situa en el Nord de la província de Tarragona, limítrof amb la de Lleida, formant part de la gran depressió de l'Ebre.
Fisiogràfiques la zona constitueix una foia o depressió (conca en català) el fons ondulat travessa el riu Francolí, que amb la seva acció erosiva ha modelat un gran amfiteatre delimitat per les serres de Miramar, Bloc de Gaià, Tallat i massís de Prades. El centre geogràfic i històric de la comarca és la ciutat ducal de Montblanc.
El medi natural de la Conca és molt homogeni. Els terrenys són fonamentalment calcaris d'origen terciari i consistència mitjana i mitjana-forta. El clima és mediterrani però amb marcada influència continental, d'hiverns freds i estius no excessivament calorosos i pluviometria de règim típicament mediterrani que arriba als 500-550 mm anuals.
El cultiu de la vinya a la zona és d'antiga tradició, constituint actualment la més important producció agrícola.