La ginebra: una fascinant i inesperada història

La confirmació escrita més antiga sobre la producció de ginebra va tenir lloc a Holanda durant el segle XVII. Considerada originalment una medicina, la ginebra es podia trobar en farmàcies i s’utilitzava majorment per alleujar el mal de panxa, la gota i els càlculs biliars. Accentuant encara més les propietats medicinals de la beguda i fent alhora més apetitosa, els holandesos van començar a afegir de forma gradual baies de ginebre, les quals també tenien propietats curatives per si soles. La paraula ginebra ve de la paraula holandesa “jenever”, que significa ginebre.

Alguns creuen que els britànics ja bevien “jenever”, mentre lluitaven a Anvers contra els espanyols al 1585, durant la Guerra dels Vuitanta Anys. Es deia que la beguda proporcionava un efecte calmant als soldats abans de la batalla. De fet, es creu que l’expressió anglesa “Dutch Courage“, (literalment “valor holandès”) traduït al català com “envalentiment del quil ha begut”, va sorgir a partir d’aquest fet.

GintonicPer García-Miña Perez (CC BY 2.0)

La ginebra es va fer molt més popular a Anglaterra quan l’holandès Guillem d’Orange va pujar al tron ​​anglès al 1688 i el govern britànic va concedir permisos per a la producció de ginebra sense llicència, imposant al mateix temps alts impostos a les begudes espirituoses estrangeres importades. Com a resultat, va començar el període “Gin Craze” (bogeria per la ginebra) a Gran Bretanya causa del seu baix preu i de la seva àmplia oferta, sobretot entre les classes treballadores.

No obstant això, es va considerar a aquesta beguda responsable d’una gran varietat de problemes socials. Per exemple, al 1734, una dona anomenada Judith Dufour va recollir el seu fill de dos anys de l’hospici, el va escanyar, va llançar el seu cos en una rasa i va vendre la roba nova de l’infant per comprar ginebra. Aquest va ser només un dels nombrosos i horripilants incidents que van tenir lloc, i es va culpar a la ginebra per aquells crims, així com de la prostitució, la bogeria, l’augment de les taxes de mortalitat i la caiguda de les taxes de natalitat. S’estima que el londinenc mitjà va beure uns impactants 53 litres de ginebra per any en aquells temps.

A Anglaterra, al segle XVIII, la Llei de la Ginebra (Gin Act) gravava les vendes al detall i feia il·legal la venda de ginebra sense una llicència anual de 50 lliures. Com a resultat, van sorgir moltes destil·leries subterrànies sota cases residencials i la ginebra s’assaonava sovint amb aiguarràs, a més de la ginebra original. Una altra variació habitual era la de destil·lar la ginebra amb àcid sulfúric, obtenint d’aquesta manera un destil·lat més dolç, però possiblement amb efectes encara més embriagadors, arribant a causar fins i tot l’enverinament.

Afortunadament, un canvi en l’economia finalment va ajudar a acabar amb la “Gin Craze”. Una sèrie de males collites van obligar a augmentar el preu dels cereals i els propietaris dels negocis van començar a dependre menys dels ingressos obtinguts de la producció de ginebra. Això va obligar també a pujar els preus del menjar mentre que els salaris van disminuir, de manera que aquells amb menys recursos no es podien permetre el luxe de comprar licor. Sobre l’any 1757, la bogeria per la ginebra havia arribat gairebé a la seva fi.

A les colònies britàniques de tot el món, la ginebra també es va utilitzar per amagar el gust amarg de la quinina, un tractament eficaç contra la malària. La quinina es dissolia en aigua amb gas per formar tònica; d’aquí va néixer el llegendari gintònic, encara que avui dia només l’aigua tònica conté rastres de quinina.

El gintònic s’acompanya generalment amb una rodanxa de llima, encara que la llimona també s’ha tornat més popular durant els últims anys, juntament amb la taronja, la poma i el cogombre. Les proporcions suggerides (segons el gust) són 1: 1, 1: 2, 1: 3 i 2: 3.

Aquí hi ha algunes de les nostres ginebres favorites per gaudir a l’aire lliure amb l’arribada del bon temps:

Beefeater Gin: Aquesta ginebra conté nou ingredients botànics diferents: ginebró, arrel d’angèlica, llavors d’angèlica, llavors de coriandre, regalèssia, ametlles, arrel de lliri, taronges amargues i pela de llimona. Alguns acompanyen el gintònic de Beefeater amb una rodanxa de taronja, per compensar les taronges amargues amb els seus ingredients botànics.

Tanqueray London Dry Gin: Una ginebra britànica feta mitjançant quatre destil·lacions en un alambí de coure. Aquesta és una de les ginebres més premiades del món, guanyant fins i tot la medalla d’or en el concurs International Spirits Challenge 2012. Es recomana utilitzar una rodanxa de llima per a aquesta ginebra.

Caorunn Gin: Una ginebra artesanal elaborada en petites quantitats a la destil·leria Balmenach a Escòcia. S’utilitzen ingredients tradicionals celtes i alcohol de gra pur en lloc de l’habitual melassa. Per ressaltar el sabor refrescant d’aquesta ginebra, es recomana servir-lo amb una rodanxa de poma vermella.

Mombasa Gin: Una ginebra anglesa que es remunta al segle XIX. S’obté a través d’una destil·lació quàdruple d’alcohol neutre i una selecció d’ingredients botànics: ginebre, taronja, llimona, regalèssia, canyella, casia, nou moscada, angèlica, clau i comí.

Salut!

Esta entrada fue publicada en Ginebra and tagged , , , . Bookmark the permalink.

Deixa un comentari