El Gin Tonic (o Gintonic): El combinat de ginebra de moda

El Gin Tonic (o Gintonic, com més t’agradi) és un còctel que en els últims temps ha guanyat en popularitat fins a convertir-se en l’indiscutible número 1 dels combinats.Gin Tonic

Fotografia: yimix

Els inicis d’aquesta beguda són llunyans: el primer Gin Tonic es situa a l’Índia, a finals del segle XIX. Els soldats i colons anglesos havien de protegir-se de l’epidèmia de malària que estava vivint el país i per combatre-la una de les principals armes que tenien era la quinina. Però la quinina tenia un problema: un sabor extremadament amarg.
És sobre el 1825 quan els oficials anglesos van trobar la manera de fer una mica més suportables les seves dosis diàries de quinina: dissolien les pastilles de quinina en aigua, i li afegien sucre, suc de llima i…. ginebra.
D’aquesta manera, i sense saber-ho, els oficials anglesos es convertirien en els primers precursors del Gintonic.

Per preparar un bon Gin Tonic no hi ha cap secret. Simplement cal tenir cura amb 3 aspectes bàsics: el got, la ginebra i la tònica.
El got ha de ser un got ample, que permeti afegir molt, molt, molt gel. El got ha d’estar fred perquè no es desfaci el gel i mantenir així les proporcions perfectes entre la tònica i la ginebra.

Però la base d’un bon Gintonic és, òbviament, una bona ginebra. La ginebra és un aiguardent que s’obté destil·lant l’ordi sense maltejar, afegint baies de ginebre, i altres substàncies aromatizants conegudes com a botànics. És la mescla de diferents botànics la que acaba marcant la personalitat de la ginebra.
Un dels botànics més utilitzats són les peles dels cítrics (llimona, llima, taronja o mandarina), que aporten una aroma i sabor únics. Les ginebres Mombasa Club Gin, Martin Miller’s Gin o Mascaró 9 són uns bons exemples de l’ús de cítrics entre els seus botànics.
El cogombre és un altre ingredient que aporta molta aroma i un sabor molt característic. El màxim exponent de l’ús de cogombre entre els seus botànics ho trobem a la Hendrick’s, la famosa ginebra escocesa.
També trobem ginebres com l’espanyola Gin Mare que utilitza plantes mediterrànies com la farigola, el romaní o l’alfàbrega com a principals botànics.
L’arrel de regalèssia és un altre botànic utilitzat en ginebres premium com la Bulldog. Té un sabor intens i amarg, i ajuda a destacar els matisos de la ginebra.
Les ametlles també són comunes com a botànics en la producció de ginebra. Aporten dolçor aromàtica i notes torrades a ginebró com la Bombay Sapphire o la Raffles Gin.
Un exemple de personalitat atorgada a una ginebra pels seus botànics ho trobem en la ginebra francesa Saffron Gin, d’un intens color groc ataronjat provocat per l’ús del safrà com a botànic principal.

Una vegada tenim el got molt fred, ple de gel i amb la nostra ginebra triada, únicament ens faltarà acabar amb una tònica concorde a la ginebra seleccionada. Avui dia tenim en el mercat infinitat de tòniques com la clàssica Schweppes, amb les seves versions renovades de pebre rosa, ginger, cardamom, flor del taronger i espígol. La Fever Tree, amb quinina i plantes naturals o la Blue Tonic de Kas que aporta records cítrics a Mandarina i taronja.

Podem afegir també algun ingredient per ressaltar, o contrastar segons es prefereixi, els botànics presents en la ginebra. Pell de llimona, una rodanxa de cogombre o uns grans de pebre negre poden ser un bon toc final per aquest Gin Tonic perfecte.

Esta entrada fue publicada en Ginebra. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari