Ull de Llebre o Tempranillo. La varietat reina de l’estat espanyol

Tal com avançàvem en articles anteriors, a Decántalo ens hem proposat realitzar un mini-tour per les principals varietats de raïm autòctones de l’estat espanyol.

Com no podia ser d’una altra manera, inaugurarem aquest viatge parlant del raïm que millor defineix els vins del país, i que a sobre, representa la varietat negra més plantada de tot l’estat: L’Ull de Llebre, o Tempranillo.

rioja_grapes_ryan_opaz

Raïms de la Rioja Ryan Opaz

Parlar del raïm ull de llebre és sinònim de parlar de vi de la Rioja , encara que també és la varietat predonimant de grans regions elaboradores com la Ribera del Duero. És indiscutiblement la varietat de raïm negre més conreada de tot ‘estat espanyol (representa el 37% de la superfície total de raïm negre plantada) , i segurament també la més emblemàtica.

Una mostra clara d’aquest fet es resumeix en la gran varietat de noms que rep el raïm ull de llebre en funció de la seva àrea de cultiu. Et mostrem alguns dels més famosos , ¡ encara que la llista completa seria llarguíssima !

Tempranillo, a la Rioja. Aquesta denominació s’usa pràcticament a tot el món per a referir-se a aquesta varietat.
Tinta del País, a la Ribera del Duero
Tinta de Toro, a Zamora ( sempre hi haurà debat al voltant d’aquesta qualificació )
Arauxa , a Galícia
Arganda o Cencibel , a Castella la Manxa

Les característiques del raïm ull de llebre permeten produir vins amb cos i molt equilibrats. Interessant en vins joves , i un luxe quan aquests envelleixen .

Sol presentar-se com raïm dominant en la majoria cupatges ( 85% -90% ), acompanyat d’altres varietats com la garnatxa , la samsó o la graciano (10% -15%). Però si et ve de gust descobrir aquest raïm en tota la seva expressió, et recomanem:

Sierra Cantabria Colección Privada 2011, una explosió de fruita amb el segell de qualitat que acompanya tots els vins elaborats per la família Eguren a la Rioja.

Pago de los Capellanes Crianza 2010, un Ribera del Duero franc, intens, llarg i elegant amb un magnífic equilibri entre fruita i fusta.

Finca els Camps Ull de Llebre 2007. Una mostra del que la varietat ull de llebre és capaç de donar en ambients mediterranis. Un vi negre de la DO Penedès solemne, seriós, amb la garantia de la bona feina del celler Jané Ventura.

Almírez 2011. Malgrat que hi ha informes científics que així ho indiquen, no tothom està d’acord en catalogar la Tinta de Toro com a Ull de Llebre. Sigui com sigui, poc importa si davant tenim un Almírez 2011, del Celler Teso la Monja. Un dels vins que s’està obrint pas anyada rere anyada com a estendard de la Denominació d’Origen Toro.

Esta entrada fue publicada en Elaboració del vi and tagged , , , , . Bookmark the permalink.

Deixa un comentari