Què és un vi mineral?

En els últims anys, descriure els vins en termes de mineralitat sembla que s’ha convertit en tota una tendència. La mineralitat, aquesta característica del vi sempre ambigua i no massa rigorosament definida, de canviants matisos i records en funció de la persona que tasta el vi, però que, no obstant això, la majoria percebem.

En l’article d’avui, ens hem decidit a parlar-vos una mica més de la mineralitat en el vi. Al llarg del post intentarem explicar els seus orígens i les característiques que millor semblen definir-la. A més et proposarem tres exemples de vi mineral d’algunes de les Denominacions d’Origen més cèlebres del nostre país. Prepara el llevataps!

licorellaTerres de llicorella al Priorat. Imatge per Maria Rosa Ferre (CC BY-SA 2.0)

La sensació de mineralitat en el vi s’entén com una sèrie d’atributs procedents de les roques i sòls de la vinya, que són absorbits per les arrels de les vinyes. D’aquesta manera, es pensa que aquestes característiques es veuen transportades als fruits i d’aquí, a les nostres copes, encara que per desgràcia, sembla que no són pocs els estudis científics que ho desmenteixen.

A hores d’ara, sembla clar que les aromes minerals del vi no tenen com a origen exacte l’arrel de la planta. De fet, està demostrada la incapacitat de l’arrel per transmetre aquests minerals al fruit.

Per acabar de complicar-ho tot, l’origen del terme “mineral” en l’enologia és de per si curiós, ja que no va començar a parlar-se d’aquest concepte fins a mitjans dels anys 80 quan Robert Parker el va incloure en les seves notes de tast.

Però és que llavors la mineralitat en el vi no existeix?

Potser la mineralitat no existeixi des del punt de vista empíric, en termes de quantitat de minerals específics en una copa de vi, encara que sí és innegable que hi ha vins amb més o menys sensació de mineralitat.

A més, el que sí està comprovat científicament és que l’estrès que pateixen certes vinyes plantades en sòls molt pobres, a molta alçada, o amb molt contrast tèrmic, dóna lloc a l’aparició de compostos volàtils que podrien interpretar-se com aromes o gustos minerals.

Per la nostra part, i més enllà de debats, tenim clar que seguirem gaudint d’alguns vins minerals com els que et proposem a continuació. No te’ls perdis:

Salanques 2012. Si parlem de mineralitat en els vins espanyols i no destaquem cap vi de la DOQ Priorat, és senyal que alguna cosa no hem fet bé. I és que el Priorat, terra pissarrosa, ens ofereix alguns dels millors exemple de mineralitat del món. Aquest Salanques 2012 és un magnífic exponent. Poderós i elegant.

Guímaro 2014. La Denominació d’Origen Ribeira Sacra, a més de ser una de les més interessants, i amb major potencial, del nostre país, també es considera una de les més que major aportació de mineralitat dota als seus vins. Aquest Guímaro 2014 ofereix una subtil nas de fruitetes vermelles madures que dóna pas a fragants notes florals, especiats i una delicada mineralitat que a poc a poc s’obre pas a la copa. Fantàstic vi a un preu imbatible.

4 Monos Tinto 2012. I finalment, viatgem fins a la Sierra de Gredos per retre homenatge a les seves fantàstiques garnatxes, sempre plenes d’aquesta tan especial mineralitat. D’aquesta DO us recomanem 4 Monos, un vi d’autor que reflecteix perfectament les característiques de la zona, elaborat amb el màxim respecte a l’entorn.

A què esperes per provar-los? T’encantaran!

Esta entrada fue publicada en Elaboració del vi and tagged , , , , . Bookmark the permalink.

Deixa un comentari