Qualificació dels vins segons el seu envelliment: Roble, Criança, Reserva i Gran Reserva

Avui parlarem de la qualificació dels vins en base al seu envelliment. Un tema que, tot i que legislat per intentar donar informació al consumidor, moltes vegades genera més confusió que una altra cosa. Quan no controvèrsia. O fins i tot polèmica.
Tots hem sentit a parlar dels termes vi Criança, vi Reserva o vi Gran Reserva. Però, saps realment a què correspon aquesta qualificació? Tens alguns dubtes? Doncs atent, que ara comencem.

BarricasCeller. Imatge per Miguel Checa (CC BY-NC-ND 2.0)

Comencem per l’escala més baixa pel que fa a qualificació de vins si ens guiem pels temps d’envelliment: els vins joves. Es tracta de vins que no han passat per cap procés d’envelliment. Un cop finalitzada la fermentació s’embotellen i ja estan llestos per al consum. De fet, són vins recomanats per consumir durant l’any.
Vins frescos, fruiters, amb molt nervi ja que no s’han afinat amb cap tipus d’envelliment.

Immediatament després dels vins joves vénen els vins Semi-criança o Roble. Són vins que han passat un temps inferior a 6 mesos per bóta. Vins, que encara no arriben a considerar-se Criança, però tenen una vida una mica superior als vins joves.

Els vins Criança són aquells vins que han passat per un període d’envelliment mínim de 24 mesos. D’aquests 24 mesos, com a mínim 6 d’ells han estat en bóta de roure amb una capacitat màxima de 330 litres.
Les denominacions d’origen Rioja i Ribera del Duero són una mica més restrictives, i consideren que perquè un vi tingui la qualificació de criança ha d’haver passat un mínim de criança en bóta de 12 mesos, en comptes dels 6 obligatoris per llei. A més, les bótes no poden sobrepassar els 225 litres de capacitat.
Si parlem de vins blancs i rosats, el període mínim d’envelliment passa a ser de 18 mesos.
Els vins criança solen ser vins amb un bon equilibri entre la fruita i la fusta. Vins encara molt vius però amb un cert afinament pel seu pas per bóta.

Els vins Reserva, en canvi, són vins que han passat per un període mínim d’envelliment de 36 mesos, i almenys durant 12 d’aquests ha estat en bótes de roure de 330 litres com a màxim. Durant la resta del temps, fins a complir els 36 mesos, el vi ha realitzat la criança en ampolla.
Per als blancs i rosats el temps també varia lleugerament, reduint-se fins als 24 mesos amb un període obligatori mínim d’estada en bóta de 6 mesos.
Els vins Reserva són vins en els quals el pas per la bóta adquireix certa importància, resultant vins domats, fins i polits.

I finalment, ens trobem amb els vins Gran Reserva. Vins que han passat per 60 mesos d’envelliment, dels quals almenys 18 han estat en bóta de fusta de roure de no més de 330 litres. La resta de temps fins a complir els 60 mesos han estat en ampolla.
A Rioja i Ribera del Duero, el temps en bóta ha d’arribar als 48 mesos i les bótes no poden superar els 225 litres de capacitat.
Si parlem dels vins blancs i rosats, el temps baixa fins als 48 mesos totals, 6 d’ells passats obligatòriament en bóta.
Els vins Gran Reserva són vins amb la fusta de la bóta molt present. Vins perfectament afinats, on la conjunció entre fruita i fusta arriba a la seva màxima expressió.

És comú entre el consumidor pensar que, major és el temps d’envelliment d’un vi, millor és la seva qualitat. Però això no té perquè ser sempre així.
Com més temps en bóta, el resultat serà un vi més afinat, amb un pas per fusta més marcat. La fusta aporta al vi certes aromes que es van conjuntant amb les pròpies del vi. Però un excés de pas per fusta també pot derivar en un vi pla, sense caràcter, ja que la fusta pot arribar a sobrepassar les aromes originals del vi.
El segon pas de l’envelliment, l’envelliment en ampolla, aporta al vi complexitat i elegància enriquint les seves aromes en l’ambient reductor (és a dir, sense oxigen) de l’ampolla. Però no tots els vins milloren amb el pas del temps en ampolla. Únicament aquells vins procedents de grans anyades estan preparats per sobreviure a envelliments tan llargs.

Tot i que pel consumidor pot ser una garantia, recolzada per la llei, cada vegada són més els cellers reticents a etiquetar els seus vins sota aquesta qualificació. Al final, cada anyada és diferent, i hi ha molts cellers que creuen que el temps d’envelliment d’un vi ha de venir marcat pel propi vi i no per una llei que obligui a uns temps d’envelliment rígids. D’aquesta manera, el cellerer és qui coneix el seu producte, i és qui decideix per cada anyada el temps d’envelliment necessari.
Cal no oblidar que l’objectiu de l’envelliment és millorar les propietats organolèptiques del vi, no pas complir una legislació.

Hi ha denominacions d’origen on l’envelliment ha estat des de fa temps una important senyal d’identitat. A tots ens vénen al cap els grans vins Reserva de Rioja o Ribera del Duero, però també cal saber valorar vins d’altres denominacions d’origen, com Priorat o Toro, on històricament s’ha buscat el caràcter en la fruita o en la personalitat del sòl per sobre de la fusta.

Esta entrada fue publicada en Elaboració del vi and tagged , , , . Bookmark the permalink.

Deixa un comentari