Història de la bóta: elaboració del vi, transport i criança

Els primers indicis de l’ús de les bótes els trobem a la regió francòfona de la Galia on eren utilitzades per a l’elaboració de la cervesa. L’imperi romà, en conquerir aquestes terres, va descobrir amb la bóta un recipient de fàcil maneig, resistent, de poca permeabilitat i de gran emmagatzematge, que es convertiria en el substitut de les àmfores i gerres utilitzades fins el moment. Des de el seu descobriment, les barriques, bótes i tines de fusta varen ser els recipients utilitzats per els romans per al transport del vi procedent de Grècia, la Galia i Hispania. Amb la caiguda de l’imperi comença el declivi de la viticultura i per suposat del vi i del seu transport.

vins amb barrica

Durant els següents segles el consum i l’elaboració del vi s’atribueix als monjos i al culte religiós, responsables de l’evolució del líquid sagrat.

Per a l’elaboració de les bótes es van utilitzar fustes tals com: pi, faig, cirerer, castanyer, freixe, acàcia i avet. Amb el temps es van imposar els recipients fabricats amb roure, fusta molt abundant a Europa que, a més de molt resistent, modificava favorablement les característiques gustatives i olfactives del vi.

Al segle XVI el comerç marítim al nou món consolida l’ús dels recipients del roure. Per les característiques d’aquest transport es modifica la mida de les barriques augmentant-les dels 250 litres utilitzats per al transport terrestre fins als 500 o 600 litres, encara utilitzats avui en dia per a l’elaboració de vins de Xerès, Madeira i Oportos.

A les travessies de llarga distancia fins a les colònies europees els vins patien modificacions, alguns per a mal, avinagrant-se, però d’altres per a bé. Així va començar la fama dels vins de Madeira, anomenats vins d’anada i tornada, ja que les barriques tornaven als vaixells en no haver estat venudes al nou món, però eren de molt millor grat organolèptic per les gents de l’illa.

L’ús de les barriques canvia amb el descobriment de les ampolles de vi i els avenços de la química. De recipient de transport passa a ser un recipient de criança; si mantenim el vi un temps a la bóta i després l’embotellem, obtenim un vi amb bóta amb un gust més agradable per al paladar o prolonguem la seva vida.

A Espanya no es fins al segle XIX quan les bodegues Marqués de Murrieta i Marqués de Riscal introdueixen l’ús de les barriques per la criança, obtenint millores considerables en el resultat final dels vins. Degut al cost de les barriques s’haurà d’esperar fins al segle XX per a que l’ús d’aquest material a la vinificació espanyola sigui majoritari.

Esta entrada fue publicada en Elaboració del vi and tagged , , , , , , , . Bookmark the permalink.

One Response to Història de la bóta: elaboració del vi, transport i criança

  1. Pingback: Entrevista a Antonio Garcia Figuero de Bodega y viñedos García Figuero | Blog de Decantalo

Deixa un comentari